En Carles, la Laia i en Manel es retroben amb la senyoreta Mercè, la mestra que els va ensenyar a llegir i escriure quan eren petits. Queda llunyà aquell temps on eren nens, percebut com un full en blanc on tot somni o tota aspiració semblava possible. Han passat més de vint-i-cinc anys i ara són adults que han superat els trenta i es van acostant a la quarantena. La vida de cadascun d’ells ha anat per camins ben diferents. El retrobament, aparentment fortuït, amb la senyoreta Mercè, resultarà inquietant i trasbalsador per cadascun d’ells. Posar el retrovisor obrirà interrogants i també velles ferides. No se n’escaparà cap d’ells, tampoc la que va ser la seva mestra, o nosaltres mateixos.

L’habitació blanca, el nou text de l’autor d’obres com El principi d’Arquimedes, Gang Bang, Nerium Park o Temps salvatge, ens proposa un viatge per tornar a visitar els paisatges íntims i emocionals de la infantesa: allò que volíem i aspiràvem ser i en el que ens hem acabat convertint; aquells aspectes que, volguda o involuntàriament, hem decidit deixat enrere o, simplement, s’han quedat pel camí; els records que hem soterrat davant la incapacitat d’enfrontar-nos-hi; la sensació d’un temps d’aprenentatge, d’absorbir coneixement, experiència i bellesa però també, i sense que cap de nosaltres se’n pugui excloure, de rebre i provocar dolor.

La crítica n'ha dit

"Miró ha escrit un sensible drama que burxa a la seva pròpia obra i als traumes que l'obsessionen per recordar-nos que la vida és una motxilla carregada de decisions des de la infantesa.”

Juan Carlos Olivares, La vanguardia

“Extraordinaris personatges iceberg”. "La proposta és un còctel intel·ligentment combinat per parlar-nos de la culpa i el penediment”.

Oriol Osan, Núvol

"Un preciós i intrigant caidoscopi. Una peça d'orfebreria a la Flyhard. El treball actoral té una pàtina nova, hi ha una veritat en aquest món fantàstic que ensenya quina ha estat l'aportació de Lautaro Perotti a la direcció.”

Jordi Bordes, Recomana.cat

"El viatge que ens proposa el dramaturg Josep Maria Miró és interessant, apassionant i també angoixant. Un viatge on tots ens hi podem emmirallar. Es un trajecte cap enrera, als paisatges íntims i no tan íntims de l'escola.”

Pep Vila, Recomana.cat

"Un skyline memorístico y emocional que nos devuelve a la infancia, abriendo interrogantes y heridas.”

“El trabajo de Francesca Piñón, Paula Blanco, Albert Prat y Marc Rodríguez resulta impresionante. En manos de Perotti (y de la ayudantía de dirección de Concha Milla) alcanzan picos interpretativos que todavía no les conocíamos.”

Fernando Solla, En platea

“Cómo a través de esta ficción se consigue hablar de TODO sin nombrar prácticamente «nada» merece descubrirse en esencia (y presencia) en la Sala Flyhard”.

Fernando Solla, En Platea