15 anys de produccions pròpies
La Sala Flyhard: el projecte impossible
Celebrem 15 anys i hem volgut fer una mirada enrere i recordar totes les obres que hem produït i exhibit a la sala durant aquests anys, plasmades en un cartell commemoratiu. Algunes han saltat a altres teatres, algunes han fet gires llarguíssimes, d’altres només s’han exhibit a la sala, algunes s’han convertit en pel·lícules o fins i tot sèries, algunes les hem reprogramat a la mateixa sala amb repartiments diferents... Trajectòries diverses, però un mateix inici, el petit espai de la Sala Flyhard; i una mateixa manera d’encarar cada producció: amb la màxima professionalitat i cura.

cartell commemoratiu dels 15 anys de la Sala Flyhard. Foto: Sergi Panizo / Disseny: Eladi Bonastre
Totes i cadascuna d'aquestes produccions són importants per a nosaltres perquè, juntament amb les obres que hem exhibit de companyies convidades: EL LLOC, de Jorge-Yamam Serrano (temporada 14-15); RICARD DE TERCER, de Gerard Guix (temporada 15-16), LA TRINXERA, d'Ivet Zamora i Pablo Macho (temporada 16-17), i KARAOKE, dels alumnes de l'ESCAC (temporada 19-20), i les obres que hem distribuït, NUA, d'Ann Perelló i Andrea Ros (temporada 22-25), han configurat la nostra identitat.
Son 15 anys de produccions pròpies, 15 anys d’un projecte impossible. I és que és impossible que una sala de 42 butaques segueixi en funcionament durant 15 anys. És impossible que una petita productora hagi arribat a estrenar, exhibir i distribuir més de 50 produccions en 15 anys. Gràcies per haver-nos acompanyat!
Clara Cols Torras i Sergio Matamala, directors de la Sala Flyhard
Clara Cols Torras
"La Flyhard va néixer com una idea impossible i s'ha convertit en una estructura perquè els equips puguin treballar amb dignitat: contractació, gestió, logística. Nosaltres som aquí perquè els creadors es puguin centrar en el que saben fer millor: crear."
Sergio Matamala
"Produir des d'una sala petita és arriscat, però també és imprescindible per al sector. Una sala petita també pot produir amb l'ambició i la professionalitat de les productores més grans."
Entrevista amb Clara Cols Torras i Sergio Matamala
Què defineix la Sala Flyhard?
Sala productora: el risc de produir des de la proximitat
- Clara Cols:
“Ser sala productora vol dir crear estructures perquè els creadors puguin crear amb llibertat.” - Sergio Matamala:
“Encara se’ns cataloga de ‘sala alternativa’, com si això volgués dir poc professional. Però produir a la Flyhard implica assumir riscos reals: entre 25.000 i 45.000 euros per producció en una sala de 42 localitats. I tot i així, continuem apostant per textos inèdits i per veus noves, perquè hi creiem.”
El valor afegit de la proximitat
- Clara Cols:
“La proximitat és una marca de la casa: de l’espai, del tracte, de la relació amb els equips i amb el públic. No hi ha distància possible, i això genera una energia molt especial i molt honesta.” - Sergio Matamala:
“A la Flyhard el públic no ve a veure artifici, ve a escoltar una història. Aquesta proximitat fa que l’experiència sigui més intensa, més viva, i que el teatre deixi de ser una cosa llunyana.”
Les sales de proximitat com a primera porta d'entrada per la dramatúrgia emergent i creadores de nous referents socials
- Clara Cols:
"Si no veus certes històries o certs cossos dalt de l’escenari, és molt difícil imaginar que tu també hi pots ser. Programar és una responsabilitat enorme: el que mostrem crea referents i diu molt del món que volem.” - Sergio Matamala:
"Les sales de proximitat som sovint el primer graó per a molts creadors. Donar veu a dramatúrgia emergent és clau perquè el sector es renovi, perquè apareguin mirades noves i perquè el teatre continuï sent viu.”
La llengua: compromís amb el català
- Clara Cols:
"Fer teatre en català ha estat sempre una decisió natural. És la llengua en què vivim, en què pensem i en què expliquem el món. I alhora creiem que l’escenari ha de ser un espai on el català sigui viu, divers, ric i de qualitat: que reflecteixi com parlem avui, però també com voldríem parlar.” - Sergio Matamala:
"Defensar el català no és una imposició, és una responsabilitat cultural. El problema no és prioritzar-lo, sinó pensar que fer-ho és una amenaça. Fer teatre en català és normalitzar el que som, sense complexos i amb orgull.”
La sostenibilitat de les produccions: llarga vida dels projectes
- Clara Cols:
“Allargar la vida de les obres és una qüestió de sostenibilitat, però també de sentit: si arrisquem per una producció, volem que arribi al màxim de públic possible i que el treball dels equips tingui continuïtat.” - Sergio Matamala:
"Quan produïm una obra no pensem només en l’estrena: pensem en la seva vida. El nostre objectiu és que les produccions no morin al cap de poques setmanes, sinó que puguin créixer, girar i tenir recorregut.”

"No pots sortir igual que entres d’una sala de teatre. Alguna cosa t’ha d’haver passat. El teatre té aquest poder: et transforma, et remou, i alhora et permet imaginar altres realitats possibles, crear referents i fabular futurs. El teatre, per definició, ja és polític. No cal fer teatre militant: qualsevol història que t’interpel·li, que et faci qüestionar el que penses o sents, ja està fent una funció política i cultural molt potent.”
L'any 2015 vam rebre el Premi de la Crítica de Barcelona com a Millor Sala de Teatre.








