Dues germanes de vint-i-pocs anys, l'Eli i la Marta, reben la notícia que la seva mare està malalta i la cosa anirà a pitjor. Des del primer moment tenen clar el seu objectiu: que la seva mare i el seu pare siguin feliços malgrat les circumstàncies. I això passa per amagar la malaltia de la mare a ella mateixa però també al pare. A poc a poc, però, els obstacles aniran apareixent i elles aniran solucionant-los com puguin, potser amb immaduresa però sempre mogudes per l'amor cap als seus progenitors. L'obra s'enfronta cara a cara amb l'Alzheimer amb una visió esperançadora i plena d'humanitat sobre un text que parla de la necessitat que tots tenim de tenir cura dels altres, d'estimar i de ser estimats.