L'AINA és una jove aprenent d'escriptora. Massa insegura per dedicar-s'hi plenament però plena d'il·lusió per expressar les seves emocions en paraules. Dedica les seves hores de feina a reposar llibres i despatxar en una gran llibreria del centre de Barcelona. L'AINA porta uns mesos vivint sola perquè el Miquel, un químic farmacèutic de la seva mateixa edat, ha anat a treballar a Finlàndia en uns laboratoris de prestigi.

L'AINA rep una estranya trucada del MIQUEL. Sembla ser que ell li demana prendre's un descans en la seva relació. Més de quatre anys junts i se'n va tot per la borda sense cap més explicació. L'AINA està desolada.

La LAIA i l'ÒSCAR, amics de l'AINA, cap del servei de recollida selectiva de l'ajuntament i realitzador de reportatges per encàrrec, respectivament, s'acosten a casa de l'AINA per consolar-la. Li reclamen que afronti el problema i que li pregunti al MIQUEL si s'ha embolicat amb algú allà a Finlàndia. AINA descobreix la veritat i s'enfonsa definitivament. La LAIA i l'ÒSCAR volen animar a l'AINA perquè aprofiti l'oportunitat.

Ara és el moment de fer realitat somnis que havia deixat aparcats. Ara és el momento de dedicar-se en cos i ànima a l'escriptura. Presentar els contes a premis, a editorials.La LAIA i L'ÒSCAR portaran aquesta nit a sopar a casa l'AINA al MARCOS. L'home amb ulleres de pasta. El poeta capaç d'enamorar amb uns versos. L'escriptor d'èxit que assisteix a festes plenes de glamour i famosos.

En MARCOS, però, és un intel·lectual exigent amb la humanitat, per dir-ho d'alguna manera. No es pensa conformar amb un simple sopar amb vídeos i música per entretenir-se acudits simples i converses banals. MARCOS exigeix alimentar-se, anímica i espiritualment. I la seva manera d'alimentar-se és la mateixa que desenvolupa qualsevol depredador. MARCOS és un vampir psicològic. Capaç de rebentar l'ànim d'aquells qui l'envolten. L'AINA, la LAIA i l'ÒSCAR veuran com es desmunten les seves vides mentre se situen a l'òrbita de'n MARCOS. Ells són fràgils, s'han perdut en l'apatia contemporània, s'han ofegat en el dubte.

UN HOME AMB ULLERES DE PASTA és una obra generacional, sobre el dolor més gran que pateix la generació que superen, per poc, els trenta anys. Ganes de triomfar, dubtes existencials, fracassos amorosos, incapacitat pel compromís, apatia, desil·lusió, inestabilitat econòmica.

Tot això dóna tant per una comèdia com per una història de terror. Hem fet les dues coses, una comèdia que es converteix en una història de terror. Eminentment actual. Com sempre ho han estat les obres de la companyia. Seguirem treballant encara més per saber quin és la mena de món que estem vivint. I no un món qualsevol, sinó el nostre, aquest que tenim més a prop, aquest que viuen els nostres veïns, aquest que ens fa estremir i mantenir esperances alhora.

Jordi Casanovas