Nit de Cap d’Any. Una nit per estar en família i celebrar en harmonia l’arribada d’un nou any. Una nit per fer balanç de l’any que acaba i demanar nous desitjos per al que comença. Però tots podem somiar en gran?  O hi ha qui només pot tenir somnis que càpiguen dins una nou? 

Els Guerrero Fernández, una família d’un barri obrer, ja tenen la taula parada, el raïm a punt i la tele posada per veure les campanades. Tot està llest per donar la benvinguda a un nou any, on esperen que canviï la seva sort.

TEXT SELECCIONAT EN LA CONVOCATÒRIA DE TEXTOS 2019-2020

Al desembre de 2018 vam obrir una convocatòria per a rebre textos de cara a configurar la temporada 19-20. Vam rebre més de 100 propostes de les quals n’hem escollit una: LO NUESTRO, d’Eu Manzanares.

​Eu Manzanares, amb qui havíem comptat com actriu a Estat Decepció, ha escrit peces curtes, guions per a televisió i cinema i dramatúrgies per a tallers de teatre i els textos “Un apret blau-cel”, “Deixalles” i Idoti, Iranti” (seleccionat com a text català contemporani del Cicle de Lectures Dramatitzades de l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya). LO NUESTRO és, doncs, el primer text que estrena com a producció en el circuit professional. Una opera prima fresca, honesta i divertida.

​

“Els Guerrero Fernández no som pobres. Humils. Però pobres, NO.”

Sóc d'un barri obrer. De família obrera i humil. No m'he empassat mai el conte de la “classe mitjana”, que fa de pastanaga penjada davant de l'ase perquè continuï endavant, sense plantar-se a mig camí. Per a mi és un privilegi poder dedicar-me al teatre. Considero, entre d'altres coses, que tinc molta sort. I això m'ha rondat pel cap, des de fa molt de temps. Les persones de baix estrat socioeconòmic, a més de lluitar constantment contra un enorme complex d'inferioritat, necessitem comptar amb un enorme extra de sort. Un enorme extra d'esforç, de constància, de paciència, d'entusiasme... perquè sinó, el risc d'acabar tirant la tovallola és elevadíssim. Per això, sovint, ens acabem conformant. Ens acabem rendint.

Feia temps que tenia ganes de dur a escena aquesta mena de “vomitada ideològica”. Ara bé; si hi ha una cosa que caracteritza la gent humil és el profund sentit de la dignitat. No volia victimismes. Des de la concepció de la idea, LO NUESTRO ha estat sempre una comèdia. Una comèdia digna. El drama social hi batega subtilment, hi ha coses que no es poden evitar, però per a mi, la millor forma que el públic connecti amb aquesta família és contagiar una mica de bon humor.

Només espero que, al final de cada funció, cada espectador/a s'emporti un record entranyable de LO NUESTRO i hagi empatitzat, d'alguna manera, amb els Guerrero Fernández.

Eu Manzanares