Carlos, em dic Carlos. Tinc 15 anys, o 16.... Vaig a cole, m'avorreixo; quedo al parc amb els col·legues; ballo hip-hop... i un dia conec la Clàudia i... màgia.

A.K.A. (Also Known As) ens parla d'un període de l'adolescència d'en Carlos del que nosaltres formem part. D'un moment en el que, per circumstàncies alienes a ell, trontollen els seus ciments, les seves arrels, la seva identitat. I és que en Carlos és adoptat... i els ulls dels altres li fan plantejar quina és la seva "vertadera" identitat; pot ser que no sigui del tot qui ha decidit ser. Perquè en el fons, som qui sentim que som, o  qui la gent creu que som?

Doncs d'això va A.K.A.: de com s'arrelen aquests gèrmens a la vida d'en Carlos.

Vaig arribar d’Argentina fa 13 anys.  Sóc argentí-alemany-jueu amb ascendència  alemanya, polonesa,  russa però de Bielorússia -que potser a aquella època era Ucraïna-, argentina, i moldava.  La meva germana viu a Israel des de fa 8 anys i els meus pares en fa 3. O sigui que podríem dir que sóc el més arrelat de la meva família, avui en dia.   Si miréssim el meu arbre genealògic, no hi ha dues generacions que s’hagin quedat a la mateixa terra tota la seva existència.   

Visc a Catalunya, que podríem discutir durant hores i hores si és part d’Espanya, i més precisament a Barcelona,  que podríem discutir durant hores i hores si avui en dia és la millor representació de “la cultura catalana”.   

Visc aquí. Si, aquí, des de fa 13 anys.  Em sento d’aquí.  La meva vida adulta l’he feta tota aquí.  Tinc el nivell C de català, tinc una postura/opinió política catalana, i no puc imaginar un pa sense tomàquet.  

Sóc d’aquí.   Però continuo sent “de fora”.  

Aquesta obra va d’això. De la identitat. De la diferència  entre el que sents que ets i el que determina la societat, que ets.   Del dins i del fora.   

Daniel J. Meyer , autor de l'obra