És un encàrrec senzill. L'Herni, l'Elen i en Diego han de veure dos esbossos d'anuncis, jutjar-los i triar-ne un. Només un anunci.

Tant se val que cap d'ells tingui una feina relacionada amb la publicitat. Tant se val que un d'ells sigui cec. Al cap i a la fi, només són anuncis. Anuncis d'aigua. Tothom pot opinar sobre un anunci d'aigua. I si la reunió està moderada per una professional com la Gràcia, el resultat ha de ser per força molt satisfactori. Si es respecten les normes, res no pot fallar.

Tota la reunió, o "focus group", és observada pels clients: l'empresa anunciant i l'agència de publicitat. Són a l'altra banda d'un mirall, i no poden establir cap mena de contacte amb els participants. Aquesta és una de les normes que s'han de respectar. És de sentit comú. Però el món de la publicitat no es regeix pel sentit comú.

Carles Mallol, director 

L’Alberto Ramos ha escrit una comèdia. L’Alberto Ramos ha escrit un thriller. L’Alberto Ramos ha escrit les dues coses alhora. Amb la mà dreta ha agafat el món de la publicitat i l’ha sacsejat amb una mirada crítica i amb la mà esquerra se n’ha rigut del que podem ser capaços de fer per amor. "Només un anunci" és un artefacte mil·limetrat que, malgrat la seva aparent  senzillesa, acaba sent una joia pel director, jo mateix, i per tot l’equip artístic. 

Els personatges de "Només un anunci", diguem-ho clar, són uns desgraciats. Cap d’ells té el que vol. Només els faltava ficar-se en el món dels anuncis, on l’aleatorietat de tot plegat poca estabilitat els pot donar.

Un únic espai, gairebé claustrofòbic, un únic moment, claustrofòbic també, en la vida d’aquests quatre (la Gràcia, en Diego, l’Herni i l’Elen). L’Alberto no necessita grans parafernàlies per fer riure a l’espectador i alhora enfonsar els seus personatges en la misèria. Perquè, acceptem-ho, els personatges de "Només un anunci" es van enfonsant en la misèria i, com més s’hi enfonsen, més riure ens fan.

A "Només un anunci" hi surt una bomba. I el més segur és que cap dels quatre personatges la pugui parar. L’artefacte està en marxa. Activar el detonador de l’obra de l’Alberto és tenir clar que el que ha escrit esclatarà a la cara de l’espectador. El farà riure, el trastocarà. I això que només és un anunci.

Carles Mallol, director
gener 2013