L'Artur és un vigilant nocturn de pàrquing que viu instal·lat en una rutina grisa i solitària. Una nit rep una visita inesperada: una dona que es presenta com La Relatora.

No és psicòloga ni terapeuta. Segons ella, es dedica a crear relats. Perquè les persones acumulen records, decisions i pèrdues, però sovint són incapaces de donar-los sentit.

Convençuda que l'Artur viu atrapat en una història que s'explica malament a si mateix, la Relatora l'empeny a reconstruir el relat de la seva vida. A través de records, mites, herois, estructures narratives i finals possibles, tots dos emprendran un viatge que transformarà una anodina garita de vigilància en un territori on realitat, ficció i memòria es confonen constantment.

Però, a mesura que la reconstrucció avança, també creix una pregunta inquietant: qui és realment aquesta dona i per què sembla saber tant de l’Artur?

Una comèdia dramàtica amb elements de thriller i realisme màgic sobre la identitat, la culpa, el perdó i el poder de les històries que ens expliquem per donar sentit a les nostres vides.

 Marc Angelet, dramaturg i director

Sabem explicar històries. Ho fem constantment. Però hi ha una història que ens costa especialment explicar: la nostra. Què ens diem a nosaltres mateixos quan intentem respondre la pregunta «Qui soc?»?  Quin relat hem construït sobre la nostra vida? I, sobretot, aquest relat respon a la realitat o respon a una necessitat, a un desig, a una por?

La Relatora neix de la sospita que tots som narradors poc fiables de la nostra pròpia existència. Que seleccionem records, els endrecem, els interpretem i els donem un significat que ens permet continuar endavant.

L’obra planteja una trobada entre dues persones: un home que s’ha refugiat en una rutina immòbil i una dona convençuda que qualsevol vida pot ser reinterpretada com una gran aventura. Entre tots dos s’estableix un combat divertit, tendre i incòmode sobre la memòria, la culpa, el perdó i la necessitat de trobar sentit al caos de l’existència.

Al capdavall, La Relatora parla d’això: de la possibilitat de reescriure el relat que ens explica qui som.