La Joana és una podcaster d’èxit però també és una mare millennial perfeccionista de dos fills atrapada entre la criança, la feina i la pressió de voler arribar a tot. Abatuda de veure que s’ha convertit en sa mare, esgotada per les renúncies i una rutina que l’ofega, una nit al Primavera Sound demana un desig impossible: deixar de ser mare. L’endemà es desperta en un univers on els seus fills no han existit mai i recupera tota la llibertat que tant enyorava. Però, com a bona millennial que sempre desitja allò que no té, serà capaç de ser feliç en aquest nou univers?

Cristina Clemente i Ann Perelló

La maternitat no és aquest reel d’Instagram amb habitacions Montessori i missatges com: “el millor que m’ha passat a la vida”. Sí, tenir criatures és meravellós, però alhora és un repte personal, de parella i social que fins i tot pot arribar a ser claustrofòbic.

Potser per això existeix entre moltes mares aquesta fantasia de marxar de casa, d’imaginar com seria la vida sense criatures. La maternitat és una d’aquelles decisions que, quan encara no ets mare, no saps realment què impliquen; però que, quan ho ets, ja no hi ha marxa enrere. I és precisament aquesta contradicció el que ens interessa explorar.

Tenim ganes de parlar d’aquest esgotament generalitzat de les mares i fer-ho en clau d’humor, a través d’una història que es pregunta què passaria si realment poguessis deixar de ser mare. Perquè vivim en una societat que sempre desitja allò que no té, que ho vol tot, i que sovint creu que el que li falta és el que la farà feliç. A BYEBYE PRIMAVERA, la protagonista no ho vol. Però si no fóssim mares, sabent ara tot el que sabem de la maternitat, seríem més felices?

Com a generació millennial ens estem enfrontant a una de les grans farses que se’ns han venut: que tenir criatures et farà feliç. Ens han ensenyat que les dones hem de trobar un home, tenir fills i cuidar-los. Ens han ensenyat que hem de saber on són tots els bodis del nadó i les sabates del número 27 que ja no li van a la nena. Hem de ser perfectes. Hem de llegir tots els llibres de criança.

Ens han fet creure que som màquines de cuidar, amb un xip instal·lat de sèrie. Mentrestant, els nostres pares i mares, a la nostra edat, també tenien fills, però sense aquesta pressió constant de ser les mares perfectes: presents, disponibles, informades, conscients. Mares que, alhora, també volen tenir vida social, anar al Primavera Sound i construir una carrera professional satisfactòria.

I tot això, tal com està muntat el món, no es pot tenir. Per això anem per la vida com zombis. Volem parlar de com som una generació que ho volem tot. I de com creiem que allò que no tenim ens farà felices. A BYEBYE Primavera volem riure’ns de nosaltres: els ja no tan joves millennials.