- De tots els animals de granja que podíem heretar, les ovelles són les que més em molen.
- Sí, són com abraçables.

El Víctor, l’Alba i l’Arnau, tres germans de Barcelona, es troben per decidir què fer amb una insòlita herència. Però aviat s’adonaran que el que semblava un regal caigut del cel pot capgirar la seva realitat. Aferrats a unes vides que no els satisfan, s’enfrontaran a una decisió que posarà a prova la seva relació de germans.

Quan vam escriure Ovelles, formàvem part d’una generació a qui la crisi de 2009 ens va agafar prop dels 30, quan se suposa que tot comença a assentar-se, quan sembla que els fonaments del teu futur haurien de ser ferms. Per desgràcia no vam tenir res d’això. La crisi va fer estralls en la nostra generació, i no se’n va parlar gaire. Això ens va portar a escriure ‘Ovelles’, per parlar de la nostra pròpia experiència. L’any 2018, quan es va estrenar, semblava que la crisi havia acabat, però no era cert. Ara podem dir que vivim en una crisi permanent, on res és massa estable. I ara ja en són vàries les generacions que s’han vist afectades. Persones que veuen com no aconseguiran mai el nivell econòmic i la tranquil·litat que van tenir les generacions passades. Gent que han vist com el somni de tenir certa estabilitat econòmica i laboral a partir dels 40 és un somni irrealitzable. Els qui comparteixen pis fins passats els 35, que en molts casos han hagut de tornar a casa els pares, que han renunciat a treballar del que van estudiar per treballar del que surt. Assalariats pobres, que ni tenint feina arriben a final de mes. Aquesta situació que semblava que havia de ser passatgera, va arribar per quedar-se. Per tot això, Ovelles encara és un text molt actual. 

Fa temps que ens intenten vendre que les crisis, en el fons, són oportunitats. Avui en dia vivim envoltats de missatges positius en què la paraula de moda és ‘empoderament’. Però fins on? Fins on podem canviar realment la nostra vida? Ara sembla que tothom hagi de ser emprenedor i potser no tothom vol o pot ser-ho.

A través de la relació de tres germans, “Ovelles” parla, en clau d’humor, de les frustracions d’aquestes generacions, de les seves pors i de com fer-hi front. En un moment en què la consciència ecològica cada cop guanya més terreny i posa en evidència la nostra desconnexió del món rural.

Carmen Marfà i Yago Alonso, dramatúrgia i direcció d'Ovelles