La confusió
de Raquel Loscos i direcció de Jaume Viñas
Espectacle en català.
Edat recomanada: +16
La confusió no és el problema. És l’arma.
Una crítica punyent a les teràpies que volen esborrar identitats i sobre la manipulació disfressada d’ajuda.
Roser Batalla és Lorena Miguel, una coach d'identitat que vol ajudar les persones a trobar el seu veritable jo.
"Avui canvia tot". Aquest és el títol del discurs motivacional que la Lorena Miguel, exitosa coach i influencer, està a punt de penjar a les seves xarxes socials. Però just abans d'acabar-lo, algú truca al timbre de la seva consulta. És estrany, amb la tempesta que està caient. Tot i això, la Lorena obrirà la porta.
Seran precisament aquesta tempesta, aquest timbre i la persona a qui la Lorena deixarà passar aquells que convertiran la seva frase típica, tòpica i arxirrepetida, en una inquietant profecia: definitivament, avui canvia tot.

Raquel Loscos, dramaturga
“Aquest és el meu mètode: Preguntes, amor i espectacle. No és innovador. I és esgotador, ridícul i naïf. Però, digues, no és naïf també repetir que tot està ple de merda mentre el món explota?”
Fragment de "La Confusió".

Vivim envoltades de discursos esgarrifosos. Discursos que solucionen els problemes de les ciutats, dels països i del món sencer si cal, amb la meticulosa i esforçada anihilació dels drets d’altres persones. No cal que tirem noms, oi? Els teniu presents. D’acord: doncs hi ha una cosa que ens esgarrifa encara més: pensar que moltes de les persones que els defensen estan convençudes que, defensant-los, fan el bé.
Que fan el bé!
No només que tenen raó, sinó que fan el bé. I que cada nova persona que sumen al seu pensament racista, classista, trànsfob, o la variant d’odi que toqui, és una bona notícia, perquè seran més per a acomplir el seu somni de fer un món millor.
És o no és terrorífic?
Molt bé. Doncs ara, superat el terror de pensar-ho... què se suposa que podem fer?
Podem quedar-nos horroritzades i mirar d’exorcitzar el terror compartint-lo amb les amigues, a veure si així se’ns passa una mica.
També podem acumular odi i més odi i més odi. I més odi.
O potser podem invocar alguna de les persones que generen discursos d’aquest tipus, ficar-les en una ficció, crear-los una interlocutora a l’alçada i veure què passa.
Nosaltres, amb aquesta obra, hem decidit optar per la tercera opció.
"La confusió" ha estat possible gràcies al treball creatiu i de documentació de Xevi Alomà, Marta Méndez, Joan Ramos Llauradó i Victor Ramírez Tur i Pau Rosell, membres de l'equip de l'espectacle "Dona Nobis Pacem", creat en residència a La Farinera del Clot durant el mes de març de 2024.
IDEA ORIGINAL
Cia Càndida
AUTORIA
Raquel Loscos
DIRECCIÓ
Jaume Viñas
AJUDANTIA DE DIRECCIÓ
Marta Figueras Alsius
INTERPRETACIÓ
Roser Batalla i Anna Tamayo
DISSENY D'ESCENOGRAFIA
Guillem Martí
DISSENY DE VESTUARI
Núria Milà
DISSENY D'IL·LUMINACIÓ
Xavi Gardés
DISSENY DE SO
Xavi Gardés i Jaume Viñas
GRAVACIÓ GUITARRES
Pau Romero (BeatGarden)
FOTOGRAFIA
Sergi Panizo
VÍDEO
Marta Caravaca / Gusto Audiovisual
DISSENY GRÀFIC
Eladi Bonastre Marsal
COMUNICACIÓ I DISTRIBUCIÓ
Elisenda Riera i Rovira
PREMSA
Clara Cols Torras
CAP DE SALA I TÈCNIC DE FUNCIÓ
Xavi Gardés
CAP TÈCNIC GIRES
Fernando Portillo
ADMINISTRACIÓ
Josep Maria Milla i Sergio Matamala
CORRECCIÓ I EDICIÓ DEL TEXT
Elisenda Riera Rovira
PRODUCCIÓ EXECUTIVA
Clara Cols Torras i Sergio Matamala
UNA CO-PRODUCCIÓ DE
Flyhard Produccions S.L. i Cia Càndida
AMB EL SUPORT DE
ICUB - Institut de Cultura de Barcelona i ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals
AMB LA COL·LABORACIÓ DE
Teatre de Cal Bolet de Ajuntament de Vilafranca del Penedès.
AGRAÏMENTS
Gerardo Tamayo, Israel Solà, Pau Rosell, Xevi Alomà, Marta Méndez Álvarez, Víctor Ramírez Tur, Joan Ramos Llauradó, Coloré Handmade i La Farinera del Clot
"El final, obert i ambigu, ofereix una escletxa d’esperança."Ana Prieto Nadal, Núvol
"Imprescindible per entendre un dels grans debats contemporanis."Andreu Gomila, Timeout
"Un text intel·ligent, a vegades inquietant i pertorbador, que condueix cap a la reflexió profunda fugint de superficialitats i maniqueismes."Roser Garcia Guash, Teatre Barcelona
"Una peça divertida, però reivindicativa."Carlos Lemonche, Teatre Catalunya
"Un humor molt intel·ligent per abordar l’opressió de gènere i sexual."Adriana Nicolau Moreno, Red Escenica
"Nutritiva reflexió i distreta posada en escena."Jordi Bordes, Recomana










