El David és un policia antiavalots que ha buidat l’ull a un manifestant amb una pilota de goma. La casualitat provoca que aquest manifestant, l’Ignasi, aparegui una nit a sopar a casa seva. Així comença una comèdia àcida sobre la fragilitat de les conviccions, la naturalesa dels rols socials i la recerca de la veritat.

 En la incertesa de la vida intentem trobar respostes i donar sentit a les coses, donant pals de cec en un món caòtic, l’ordre profund del qual se’ns escapa… I només el borni, en aquesta terra de cecs, pot veure-hi una mica més clar i convertir-se en el rei.

Preguntar-se si un antiavalots se sent culpable després d’apallissar a uns quants manifestants pot semblar bastant ingenu, però a la gent que no treballem amb porres i pistoles no deixa de xocar-nos aquesta professió. Què fa aquest personatge quan arriba a casa, després d’una intervenció? Comenta la feina amb la seva dona, tot sopant?

Es tracta d’una forma de violència legal, se’ns diu que és necessària per mantenir l’ordre públic quan aquest és greument pertorbat.  És una professió civil propera a l’àmbit militar i, com en la guerra, s’admeten els danys col·laterals. Tant se val els motius pels quals un surti a manifestar-se. En el caos d’una manifestació hi ha unes altres regles i participant-hi, semblaria que un s’exposa a rebre uns quants cops de porra o... a perdre un ull accidentalment.

Però quan, en temps de crisi i de grans estafes, la frustració i el descontentament són sentiments generalitzats entre la població,  la violència defensiva del sistema sembla de vegades més injusta que mai. I tot i així, és difícil pensar que un antiavalots sigui conscient de la càrrega negativa del seu rol social. Per interpretar el seu paper amb naturalitat necessita creure-se’l a fons, com un bon actor dalt de l’escenari. Necessita probablement minimitzar les injustícies socials per les quals protesten els manifestants i necessita, més que mai, convèncer-se de la importància del seu rol a la societat per evitar mals més grans.

Però què passaria si es trobés cara a cara amb la víctima de la seva violència en un altre context, lluny del caos de la manifestació, fora del camp de batalla? Mantindria les seves conviccions o, d’alguna manera, el retrobament faria trontollar els seus esquemes?

Per no desvetllar la trama, direm només que aquest és el punt de partida de la nostra història. Una història que semblaria adient tractar-la en clau de drama però que conté també tots els elements per desenvolupar-la com a comèdia,  i això és el que és El rei borni: una comèdia fosca, negra que, sense passar per sobre de les emocions dels personatges i, a través de situacions incòmodament hilarants, vol posar en evidència la perplexitat davant una realitat social complexa, sovint incoherent, el sentit últim de la qual se’ns escapa.

Marc Crehuet
autor i director