Segons algunes veus expertes, Camil Clot va ser un dels músics més brillants de  l'escena independent de la Barcelona de finals dels 90. No obstant això, la seva trajectòria es va frustrar sobtadament, quan va desaparèixer sense deixar rastre. Gairebé 20 anys després d'aquella desaparició, Marc de la Varga (autor i director de l'espectacle) va iniciar un procés d'investigació per esbrinar qui va ser realment aquell músic desconegut i què li va passar.

Un procés que el va dur a conèixer la mare d'en Camil, la Maria, una dona de 79 anys que viu amb el Josep,  el seu altre fill i germà d'en Camil, un home que pateix trastorn bipolar. Aquesta obra és el resultat de les seves trobades. Un documental musical en forma de concert acústic per explorar els escenaris del seny, la bogeria, la realitat i la ficció.

Sincerament, no acabo de tenir clar per què faig aquesta obra. Però sí que sé que hi ha alguna cosa dins meu que em demana de sortir i que no sé com explicar. Moltes vegades m’he sentit perdut i, de sobte, escoltant una cançó… o veient una pel·li tot es recol·loca. Em connecto i em transformo. Com? Ni idea!

Imagino que sempre m’ha intrigat allò inexplicable. Què ens passa i per què ens passa el que ens passa? Com s’expliquen els sentiments? Per què les coses ens afecten a uns d’una manera i a uns altres d’una altra? Què i qui delimita la normalitat? Quantes vegades hem jutjat a l’altre com un “boig”, simplement perquè no l'enteníem?

No sé si realment existeix una relació entre tot això que escric. No sé què entendrà la gent del que estic dient ni del que veurà damunt de l’escenari. Tampoc sé si cal saber-ho en realitat. Només espero que els agradi i que també es connectin amb la història perquè els transformi d’alguna forma. I què carai… senzillament, que gaudeixin d’una tarda de teatre que, al cap i a la fi, només es tracta d’això.

Quant a mi, jo només vull fer aquesta obra per no sentir-me sol… i no tornar-me boig.

Marc de la Varga, autor i director