Potser encara recordeu la Barcelona de fa uns quants decennis, quan la ciutat es movia, convulsa, al so dels nous ritmes que omplien espais com l’antiga sala Zeleste, tot just quan començava a agonitzar per ser rebatejada com Sala Razzmatazz, ara fa uns 50 anys. Per allà circulava, Camil Clot, per a molts, un músic amb un talent formidable. Com va ser que va desaparèixer de l’escena sense deixar cap rastre? Ens explica la desconeguda història d’aquest músic, aquest documental teatral, en el qual el mateix autor esdevé personatge i indaga en el passat del músic de la perifèria de Barcelona, del barri Gornal, a partir de la trobada amb la seva mare i amb el seu germà bessó, en Josep Clot. A través de la història real d’aquest músic desaparegut, el muntatge ens vol parlar sobre creació i afeccions mentals, un viatge al fons de la ment i l’ànima humana que pren la forma d’un documental musical. On és la línia que separa el seny de la bogeria? Us ho preguntareu mentre veieu aquesta proposta escènica.