- De tots els animals de granja que podíem heretar, les ovelles són les que més em molen.
- Sí, són com abraçables.

El Víctor, l’Alba i l’Arnau, tres germans de Barcelona, es troben per decidir què fer amb una insòlita herència. Però aviat s’adonaran que el que semblava un regal caigut del cel pot capgirar la seva realitat. Aferrats a unes vides que no els satisfan, s’enfrontaran a una decisió que posarà a prova la seva relació de germans.

Sembla que la crisi econòmica ja s'ha acabat. I tot va massa ràpid per fixar-nos en les conseqüències que ha deixat en les persones. 

Concretament, en la generació que ens va agafar en ple creixement professional i personal. Aquells als quals ens va enxampar a prop dels 30, quan se suposa que tot comença a assentar-se, quan sembla que els fonaments del teu futur haurien de ser fermes. Quan semblava que la crisi econòmica de 2008 ja estava superada, pum, pandèmia mundial. I estem tan ocupats exercint d'epidemiòlegs sobrevinguts que no som conscients el llast que ambdues crisis han deixat en les persones.

Però la crisi és una oportunitat. O això és el que ens han intentat vendre. Actualment vivim envoltats de missatges positius on la paraula de moda és "empoderament". Però, ¿fins on? ¿Fins a quin punt podem realment canviar la nostra vida? Ara sembla que tots hàgim de ser emprenedors i potser no tots volem ni podem ser-ho.

A través de la relació de tres germans, "Ovelles" parla de les frustracions d'aquesta generació, de les seves pors i de com afrontar-les. En un moment on la consciència ecològica va guanyant cada vegada més terreny i posa en evidència la nostra desconnexió amb el món rural.

Carmen Marfà i Yago Alonso, dramaturgs i directors d'"OVELLES".