El pare, un home d’acció que sempre ha treballat la terra, està en una cadira de rodes a causa d’una malaltia. Ara, de cop i volta, ha emmudit; no parla amb ningú, no vol parlar amb ningú, ni tant sols amb la Marta, la filla que el cuida. Aquesta, esgotada pel comportament del pare, avisa a la Maria i a l’Isaac, els seus germans que viuen a Barcelona, perquè el facin tornar a parlar. Si no ho aconsegueixen, ella no el cuidarà més. La Maria i l’Isaac el visiten. Volen que parli tant si com no perquè tot continuï igual. Però sobretot volen comprendre la causa del seu obstinat silenci. L’Isaac, amb el qual el pare no manté una relació gaire bona, ha vingut acompanyat per l’Anna, la seva parella actual. Ella vol que l’Isaac arregli les coses amb el seu pare, vol que es reconciliïn. A mesura que passen les hores, el silenci es va tornant desesperant i obre antigues ferides que tots pensaven haver cicatritzat. El sentiment de culpabilitat envaeix l’espai i fa que la pitjor part de la família surti a la llum.

Un text força dur i sec, allunyat de les comèdies que fins ara ha presentat la companyia Arcàdia.