Quan la seva mare es mor, en Dani segueix convivint amb el cos en estat avançat de descomposició fins que les seves  germanes se n’assabenten i es veuen obligades a fer-hi alguna cosa. Per resoldre la situació, els tres germans també comptaran amb l’ajuda de l’actual parella d’una d’elles.

El punt de partida de L’ÀNIMA DE LA NIT fa molts anys que em volta pel cap. Fa molts anys, una amiga em va explicar una anècdota sobre una persona que havia conviscut varis dies amb el cadàver de la seva mare, sense adonar-se que ja no estava viva, i sense entendre-ho quan li intentaven explicar.

La història em va impressionar molt i ara, anys després, encara em seguia ballant pel cap. O sigui que vaig intentar trobar aquell cas al Google. Innocentment, vaig pensar que una notícia tan sonada segur que hauria sortit als diaris, i que seria fàcil de localitzar. El que jo no m’imaginava era que aquell no era cap cas aïllat, i cada titular superava l’anterior: “Conviu amb el  cadàver del seu pare”, “Bessons vivint durant mesos amb la seva mare morta”, “Un home conviu dos mesos amb el cadàver de la seva nòvia”, “Una dona conviu un mes amb el cadàver del seu marit”, “Una família conviu un mes amb el pare i dos fills morts”, “Una dona mantenia la seva mare morta al llit per seguir cobrant la pensió”, “Home vietnamita dorm amb la seva dona morta”, etc. En vaig trobar moltíssims: uns eren conscients de la mort, i els altres, no; uns eren innocents, i els altres, assassins; uns hi havien conviscut durant dies, i els altres durant setmanes... Allò, en aquells moments, ja havia passat  d’interessar-me a apassionar-me.

Blanca Bardagil