Temporada 20/21
La presentació de la temporada 20-21 havia d’estar marcada per la celebració dels nostres primers 10 anys d’història com a sala. Ho celebrarem, i tant que sí, però les circumstàncies tan excepcionals que estem vivint fan que celebrem, sobretot, que després de sis mesos tornem a obrir la sala.
Durant aquestes llargues setmanes hem hagut d’anul·lar funcions, ens han ajornat les gires, hem produït una peça audiovisual confinada, hem ofert les nostres obres gravades a través de les xarxes, hem participat al Grec de forma virtual, hem fet pinya amb la resta de sales de la ciutat... No hem parat, malgrat tenir la sala parada.
Tenim moltes ganes de retrobar-nos amb vosaltres, volem tornar a omplir la sala d’històries, d’emocions, de personatges, de gestos, de mirades, de silencis, de paraules... Volem celebrar aquests primers deu anys treballant, fent teatre, que és el que més ens agrada i el que ens surt més bé. Ho farem de forma segura, evidentment. I amb la ferma convicció que la cultura no només és segura sinó que és imprescindible.
El 17 de setembre començarem con vam acabar; amb la represa de les funcions de la comèdia negra Instruccions per enterrar un pare, de Carmen Marfà i Yago Alonso. Una crítica amb molt d'humor i tendresa al cost de morir-se i les dificultats que moltes famílies es troben per poder pagar un enterrament digne.
Tot i la incertesa d'aquest any, us presentem les 3 produccions que esperem poder estrenar durant la temporada 20/21.
Al febrer arribarà ESTIgMES, de Concha Milla i direcció de Francesc Cuéllar. Un monòleg que es va estrenar al Teatre La Gleva i que qüestiona què passa amb les dones que volen tenir fills i no poden perquè el cos no els respon?
A l'abril estrenarem La vida pornogràfica, de Carles Mallol i direcció de Gorka Lasaosa. Es tracta de l'obra seleccionada a la convocatòria de textos d'aquesta temporada. Una comèdia negra i crua sobre les relacions entre pares i fills al segle XXI.
Per tancar la temporada, al juny estrenarem L'habitació blanca, de Josep Maria Miró i direcció de Lautaro Perotti. Una coproducció amb el Festival Grec que compta amb la col·laboració de Teatro Timbre4 de Buenos Aires.
Finalment, a causa de les reprogramacions i els moviments de calendari Lo nuestro, d'Eu Manzanares, ampliarà les dates de gira en comptes de tornar a la Sala Flyhard aquesta temporada.
10 ANYS ES MEREIXEN UNA NOVA IMATGE
10 anys de coneixement
10 anys de teatre
10 anys de maduresa
10 anys d’històries
10 anys d’atreviment
10 anys de contactes
10 anys de programació
10 anys d’amistats
10 anys de risc
10 anys d’entusiasme
Acumulació d’experiència
L’any 2016 vam encarregar a l’estudi de disseny banyolí ENSERIO (Ferran Rodríguez i Miquel Amela) una nova imatge per la sala. 4 anys més tard, els hem encarregat una imatge per a dir al món que celebrem 10 anys i ens han presentat una reformulació de la imatge que ja teníem: han traduït l’acumulació d’experiència que suposen 10 anys de trajectòria, les capes que amb aquests 10 anys hem anat sumant, en una acumulació, en una suma de capes sobre el nostre logo. El resultat és aquest:
ESPECIAL 10 ANYS!
El vespre del 15 d’octubre del 2010 la Sala Flyhard va obrir les seves portes per primera vegada al públic com a sala de teatre. I ho vam fer amb l’obra Un home amb ulleres de pasta, de Jordi Casanovas, interpretada per Roser Blanch, Clara Cols, Pablo Lammers i Sergio Matamala. Ho fèiem després d’anys treballant com a productora i companyia i aquell pas servia per consolidar el projecte.
I per celebrar aquests deu anys de trajectòria hem preparat una sorpresa molt especial:
Sala Flyhard, 10 anys de teatre
Un documental de 10 capítols de 10 minuts on reviurem les 10 temporades de vida de la Sala Flyhard. El documental està fet a partir de material audiovisual propi (entrevistes, imatges d’escena, assajos, funcions, gires...), dirigit i produït per Sala Fyhard i editat per Carlos Robisco. Cada mes n’estrenarem un capítol nou. Esperem que el gaudiu molt.
#SalaFlyhard10anys
