Recurso 1_4x.png
NEGATIUS
Qui va crear a Robert Capa?

Escrita i dirigida per

Sílvia Navarro

Estrena

13 de Juliol 2022

Una coproducció amb el Festival Grec Barcelona 2022

press to zoom
1/1
Grec22-Butlleti-1.jpg

Negatius és un projecte que aborda la figura de Robert Capa des d’una òptica de ficció. La trama repassa els fets més rellevants dels fotoreporters de guerra Gerta Pohorylle i Endre Ernö Friedman (creadors del pseudònim R.C.) i també porta a debat com ha canviat la concepció d’aquestes figures amb el pas del temps. La invisibilització de la dona, l’ètica periodística en la narració de conflictes bèl·lics o la revisió de la pròpia història (ambdós foren personatges cabdals en la Guerra Civil Espanyola) són alguns dels temes presents en la peça que, a través d’un format íntim, pretén interpel·lar l’espectador i convidar-lo a reflexionar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

NEGATIUS és una co-producció amb el Festival Grec 2022 i forma part d’EL BATEC DEL GREC, un cicle de 10 lectures dramatitzades i 6 muntatges que vol donar visibilitat a algunes de les propostes guanyadores de la convocatòria de textos i projectes On el teatre batega 2022-2024. Amb aquest text Sílvia Navarro va guanyar el PREMI FREDERIC RODA DE TEATRE 2020, organitzat per la Diputació de Barcelona i l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB).
 

El text està coeditat editat per COMANEGRA i l’Institut del Teatre, dins la col·lecció DRAMATICLES. La primera edició és de setembre de 2021 i compta amb pròleg de Carles Batlle.

 

PARAULES DE L’ AUTORA
Sempre hi ha una opinió, un enquadrament, diu Robert Capa a l’obra. Aquesta obra
el té, també, és clar. Al centre de la història però (o de la imatge) Gerda Taro.
Perquè el nostre enquadrament, que va començar amb la Laura i el Roger ha estat
sempre posar-la de nou ella al capdavant, d’on la Història mai l hauria d’haver
esborrat. Ella, que no s’amagava. Ella, a qui no podem entendre sense ell tampoc.
Ella, a qui mai completarem. És el nostre enquadrament, només. Endré l’estimava
fins al punt de no estimar més quan ella va morir. Al front, a la Guerra Civil, els
republicans l’estimaven per la seva alegria i nosaltres, l’equip l’hem estimat també,
coneixent-la. És inevitable, crec. Estimar-la, estimar-los. Però no, aquesta no és una
història d’amor.

 

DEL PRÒLEG DE CARLES BATLLE
Aquesta és la gran troballa: assolir, a través de la rapsòdia, la conformació
d’aquesta «veu del qüestionament, veu del dubte, veu de la palinòdia, veu de la
multiplicació dels possibles, veu erràtica que engega que frena, que es perd i que
erra tot comentant i problematitzant». Si no és així, si no usem la dramatúrgia per
fer-nos preguntes, llavors haurem perdut.

AUTORIA i DIRECCIÓ

Sílvia Navarro

REPARTIMENT

Laura Riera i Roger Vidal

ESCENOGRAFIA i VESTUARI

Tània Gumbau

AJUDANT DE DIRECCIÓ

Tona Siñol

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES

Eddy Janeth

DISSENY D'IL·LUMINACIÓ

Xavi Gardés

FOTO

Roser Blanch / Juanjo Marin

CARTELL

Laia Alsina Astorga

COMUNICACIÓ i XARXES SOCIALS

Elisenda Riera Rovira

PREMSA

Clara Cols Torras

CAP TÈCNIC SALA I TÈCNIC DE FUNCIÓ

Xavi Gardés

CAP TÈCNIC GIRES

Fernando Portillo

ADMINISTRACIÓ

Mario Berlinches i Sergio Matamala

DISTRIBUCIÓ

Elisenda Riera Rovira

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Clara Cols Torras i Sergio Matamala

UNA COPRODUCCIÓ DE

Flyhard Produccions S.L. i Festival Grec 2022

 

AMB EL SUPORT DE

ICUB - Institut de Cultura de Barcelona

i ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals

AMB ELPATROCINI DE

Gramona i Llibreria Montseny

DURADA : A determinar

#negatiusSF

Ella: Fa mal, saps?
Ell: El què?
Ella: Desaparèixer.
Ell: Morir?
Ella: Morir, no. Desaparèixer. L’oblit.

Ella: Tot és borrós al voltant de la foto. Menys el sofriment. El sofriment, sí. Ella
sempre se situa davant a l’acció. La seva arma és la seva càmera. Qui va fer la
famosa fotografia del milicià mort? Capa va signar la fotografia, sí, però qui va
prémer el disparador? Endré o Gerta? Ella no va viure per defensar-ne l’autoria i
ell va callar.


Ell: Sempre havia estat un home de poques paraules. Som a la tardor de 1936 i
Gerda i Endré signen els dos sota el nom de Photo Capa.

 

Ella: Per ell la llum i per ella les ombres.

Ella: El fotògraf es dirà Robert Capa. Capa significa tauró en hongarès i,
probablement, Endré va triar el nom també en homenatge al director Frank Capra.


Ell: Gerta passarà a anomenar-se Gerda Taro. Un nom molt més internacional. I
similar a Greta Garbo.


Ella: M’agrada com sona. Esborrem els nostres orígens en un instant. Capa i Taro.
De cop som ciutadans del mon.