Instruccions per enterrar un pare

de Carmen Marfà i Yago Alonso 

fins l'11 de gener

Què hi ha després de la mort? Despeses. 

 

I això ho sap perfectament el Toni. El seu pare acaba de morir, però aquesta no serà l'única mala notícia per a la família: no tenen diners per pagar la funerària. El Toni no sap com explicar la situació a la seva mare, l'Aurèlia, i, amb la complicitat de la seva filla Emma, intentarà dur a terme l'únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte.

 

Instruccions per enterrar un pare denuncia, amb humor i naturalisme, quant costa morir-se. També parla de la dignitat. Del llegat que ens deixen els nostres pares i de com els tornem allò que ens han donat. Dels rituals, de la importància que tenen per a la societat i de com cohesionen les famílies, siguin com siguin.

 

Una reflexió des de l’humor sobre la mort, sobre les diferències entre joves i grans a l'hora d'encarar-la i sobre la importància d'acomiadar-se.

Ja vam comptar amb Carmen Marfà i Yago Alonso la temporada 17-18, quan van presentar OVELLES, el primer text d’aquest tàndem de guionistes que esdevenia producció teatral. Ens vam entendre tan bé i ens encaixa tant la seva manera d’explicar les històries que hem volgut donar continuïtat al seu projecte i aixecar aquest segon text. 

"Instruccions per enterrar un pare" reflexiona sobre la mort, sobre la importància d’acomiadar-se i de les diferències entre joves i grans a l’hora d’encarar-la. Un cop més, parteixen dels vincles familiars per explicar una història amb el to humorístic que tant els caracteritza.

TEXT i DIRECCIÓ

Carmen Marfà i Yago Alonso

REPARTIMENT

Eduard Buch, Sara Diego

i Teresa Vallicrosa.

ESCENOGRAFIA

Elisenda Pérez

VESTUARI

Iztok Hrga

DISSENY IL·LUMINACIÓ

i ESPAI SONOR

Xavi Gardés

​MÚSICA ORIGINAL

Picot  (Jordi Marfà i Daniel Pitarch)

GRAVACIÓ I MESCLA

Diego Pedragosa

ALUMNES EN PRÀCTIQUES -REGIDORIA

Judith Espada i Lena Sendra (ITES)

FOTOGRAFIA

Roser Blanch

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Sergio Matamala i Clara Cols

COMUNICACIÓ

Clara Cols

DISTRIBUCIÓ I XARXES SOCIALS

Elisenda Riera 

ADMINISTRACIÓ

Sergio Matamala i Mario Berlinches

CAP TÈCNIC SALA i FUNCIÓ

Xavi Gardés

CAP TÈCNIC GIRA

Fernando Portillo

 

UNA PRODUCCIÓ DE 

Flyhard Produccions SL / Sala Flyhard

 

AMB EL SUPORT DE

ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals i ICUB - Institut de Cultura de Barcelona

Durada de l’espectacle:

80 min

Xarxes socials

#instruccionsSF

Crítiques destacades

"L'obra se serveix de tres generacions per mostrar diferents maneres d'enfrontar-se a un mateix problema: enterrar un ésser estimat sense ser atracat pel sistema. Comèdia costumista de fi humor negre que a més ofereix tres bones interpretacions de Teresa Vallicrosa (l'àvia), Eduard Buch (el fill) i Sara Diego (la néta)." Juan Carlos Olivares, Timeout

***

"Una obra "de fort humor negre amb moments d’emoció com a refugi de la humanitat dels personatges." "L’obra roda ràpida, divertida i entretingudíssima però sens aquella punta d’amargor que va tant bé per a mostrar el contrast, el mirall en el que l’espectador es pugui sentir interpel·lat." 
Jordi Bordes, Recomana.cat

***

'Instruccions per enterrar un pare' és una obra d'humor negre que funciona de meravella. La comèdia es manté en els dos primers actes en un equilibri entre l’humor i el sentiment i és en el tercer on agafa molta volada cap a un humor negre imbatible. Santi Fondevila, diari ARA

***

Buch, Diego i Vallicrosa mai titubegen en una peça d’escriptura teatral nítida, rèpliques enginyoses, amb les seves dosis d’emotivitat en un entorn costumista, i personatges perfilats amb solvència.  José Carlos Sorribes, El Periódico

***

Sempre ve de gust anar a la Flyhard, un espai d’on surts amb una sensació agradable i amb la certesa d’haver passat una bona estona. I això és el que fa Instruccions per enterrar un pare, que permet riure’ns de la humanitat, de les nostres paradoxes (que valgui més morir que viure) i de l’artificialitat que sovint acompanya els enterraments, vestida de falsa dignitat, sense oblidar com la mort està tapada amb el vel del tabú.
David Bueno, Núvol