L'Alba està a punt d'acomplir el seu somni i fer-se un nom dins del món de laboral.

Està a punt d'aconseguir l'oportunitat per la qual ha treballat tants anys...

És molt fàcil, ho té a tocar i ella està preparada.

L'Alba es queda embarassada.  

I això, sense voler, ho canvia tot.

​

Sempre ens han dit que quan siguem pares serà la millor experiència de la nostra vida, on viurem una plenitud envejable i una felicitat
absoluta. Milers d’eslògans es poden veure per tot arreu, exaltant aquesta etapa de la vida… Però què passaria si aquest embaràs vingués quan estàs a punt d’acomplir el teu somni vital i la decisió de tenir aquest fill pogués trencar tota la teva ambició laboral en un futur? S’afrontaria aquesta etapa amb la mateixa felicitat? Podries arribar a culpar al teu fill de no haver sigut allò que volies ser?

​

​

​

​

​

​

​

​

i este texto llegara a manos de Neil LaBute, el estadounidense se daría cuenta que se puede transgredir con sentido."

FERNANDO SOLLA - En Platea

​

Una de les dues o tres obres imprescindibles actualment a la cartellera. Teatre convuls per a temps pèssims.

XAVI PIJOAN - Teatre de Barcelona

​

Aran resol amb solvència una peça que parla de l’èxit laboral de la dona versus la maternitat o el gairebé obligatori desig de ser mare, imposat per la societat. Un text ben construït, amb un bon ritme i uns personatges complexos.

SILVIA NAVARRO - BUTXACA - 13/10/2017

 

És un treball que apunta maneres, amb una interpretació molt realista i pròxima, que genera empaties i antipaties.

JORDI BORDES - RECOMANA.CAT - 12/10/2017

 

A Aran no li tremola el pols a l’hora de parlar de temes tan controvertits com el no-desig de maternitat, l’embaràs viscut com un període desagradable i molest, els companys de feina que aprofiten els embarassos de companyes per guanyar punts, el masclisme a l’hora de jutjar els pares i les mares després d’una naixement… Amb precisió, empatia i sense pèls a la llengua, Arandibuixa personatges contradictoris i complexos, profundament humans, que canvien i evolucionen al llarg del text.

GEMA MORALEDA - SOMNIS DE TEATRE - 16/10/11

​

L’absència de diversitat en els personatges femenins ens roba a les dones aquests models que ens empoderen i ens fan sentir-nos menys estranyes. Per això calen més obres com La noia de la làmpada i més models de dona sobre els escenaris amb discursos que se surtin d’allò socialment acceptat.

DONA'M ESCENA - 25/10/17