La noia de la làmpada

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ

Marta Aran

AJ. DIRECCIÓ

Muguet Franc i Guillem Motos

REPARTIMENT

Oriol Casals, Lara Díez,

Marta Vila i Andrea Portella

 

ESCENOGRAFIA

Sergi Corbera

Laura Clos (Closca)

CONSTRUCTOR

Pau Gómez

VESTUARI

Adriana Parra

DISSENY IL·LUMINACIÓ

I ESPAI SONOR

Xavi Gardés

IMATGE

Roser Blanch

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Sergio Matamala, Clara Cols

i Roser Blanch

CAP TÈCNIC SALA

Xavi Gardés

Una producció de:

Vània Produccions i Flyhard Produccions

 

Amb el suport de:

ICUB - Institut de Cultura de Barcelona

ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals

INAEM - Ministerio de Educación Cultura y deporte. 

Amb el patrocini de:

Gramona

Amb la col·laboració de:

 Llibreria Montseny

Agraïments: Oriol Jardí, Marina Tutusaus, Deirdre Gràcia, Josep Aran, Llàtzer Garcia, Marta Vázquez, Víctor Muñoz, Marta Vives, Galeria H2o, Lázaro Castillo, Judit Vilajuan, Elisenda Riera, Georgina Esteruelas i Cinta Flores.

DURADA: 85 minuts.

#lanoiadelalàmpada

L'Alba està a punt d'acomplir el seu somni i fer-se un nom dins del món de laboral.

Està a punt d'aconseguir l'oportunitat per la qual ha treballat tants anys...

És molt fàcil, ho té a tocar i ella està preparada.

L'Alba es queda embarassada.  

I això, sense voler, ho canvia tot.

Sempre ens han dit que quan siguem pares serà la millor experiència de la nostra vida, on viurem una plenitud envejable i una felicitat
absoluta. Milers d’eslògans es poden veure per tot arreu, exaltant aquesta etapa de la vida… Però què passaria si aquest embaràs vingués quan estàs a punt d’acomplir el teu somni vital i la decisió de tenir aquest fill pogués trencar tota la teva ambició laboral en un futur? S’afrontaria aquesta etapa amb la mateixa felicitat? Podries arribar a culpar al teu fill de no haver sigut allò que volies ser?

i este texto llegara a manos de Neil LaBute, el estadounidense se daría cuenta que se puede transgredir con sentido."

FERNANDO SOLLA - En Platea

Una de les dues o tres obres imprescindibles actualment a la cartellera. Teatre convuls per a temps pèssims.

XAVI PIJOAN - Teatre de Barcelona

Aran resol amb solvència una peça que parla de l’èxit laboral de la dona versus la maternitat o el gairebé obligatori desig de ser mare, imposat per la societat. Un text ben construït, amb un bon ritme i uns personatges complexos.

SILVIA NAVARRO - BUTXACA - 13/10/2017

 

És un treball que apunta maneres, amb una interpretació molt realista i pròxima, que genera empaties i antipaties.

JORDI BORDES - RECOMANA.CAT - 12/10/2017

 

A Aran no li tremola el pols a l’hora de parlar de temes tan controvertits com el no-desig de maternitat, l’embaràs viscut com un període desagradable i molest, els companys de feina que aprofiten els embarassos de companyes per guanyar punts, el masclisme a l’hora de jutjar els pares i les mares després d’una naixement… Amb precisió, empatia i sense pèls a la llengua, Arandibuixa personatges contradictoris i complexos, profundament humans, que canvien i evolucionen al llarg del text.

GEMA MORALEDA - SOMNIS DE TEATRE - 16/10/11

L’absència de diversitat en els personatges femenins ens roba a les dones aquests models que ens empoderen i ens fan sentir-nos menys estranyes. Per això calen més obres com La noia de la làmpada i més models de dona sobre els escenaris amb discursos que se surtin d’allò socialment acceptat.

DONA'M ESCENA - 25/10/17

imatges d'assaig
imatges d'assaig

1/20

La crítica ha dit