L'última nit del món

TEXT I DIRECCIÓ

Llàtzer Garcia

AJUDANT DE DIRECCIÓ

Roger Torns

INTÈRPRETS

Edu Buch, Maria Casellas,

Xavi Gardés, Xavi Sáez,

Vanessa Segura

ESCENOGRAFIA I VESTUARI

Elisenda Pèrez

DISSENY D'IL·LUMINACIÓ 

Xavi Gardés

MÚSICA I ESPAI SONOR

Equip Flyhard

ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES IT

Martí Romaní

IMATGE

Roser Blanch

COMUNICACIÓ

Clara Cols


 

 

ADMINISTRACIÓ

Sergio Matamala

CAP TÈCNIC

Xavi Gardés

AGRAÏMENTS

Rod Serling, Muguet Franc i

Companyia Arcàdia

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Sergio Matamala, Clara Cols i

Roser Blanch

Una co-producció de:

Flyhard Produccions

Amb el suport de: ICUB - Institut de Cultura de Barcelona i ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals

Amb el patrocini de: Gramona i Llibreria Montseny

DURADA DE L'ESPECTACLE

85 minuts

 

 

 

Sempre he volgut endinsar-me en el terreny de la ciència ficció i/o fantasia. Les principals obres del gènere acostumen a partir de la següent pregunta: “Què passaria si...?” Això obre un món de possibilitats per a ficcions on moltes vegades no hi ha gaire ciència ni gaire ficció. Perquè, com diu Borges, més que de ciència ficció hem de parlar de “Ficciones de cosas probables. Imaginación razonada.”

 

Les ficcions de coses probables és un gènere que no trepitja gaire sovint l’escenari. És molt més freqüent trobar-lo a la literatura, al cinema i a la televisió. Aquesta última ens va deixar un gran exemple d’històries d’imaginació raonada: la mítica sèrie creada per Rod Serling, Twilight Zone. I com si fossin històries de La dimensió desconeguda, com es va anomenar la sèrie a casa nostra, L’última nit del món parteix de relats breus de tres dels millors escriptors del gènere: Richard Matheson, Charles Beaumont i Ray Bradbury. Tots ells van contribuir a la sèrie de Serling oferint les seves millors fantasies i parlant de les més grans pors de l’home que encara ara són absolutament vigents: el futur incert, els visitants inesperats, la crisi de l’identitat, la mort, l’usurpació de la personalitat, l’automatisme, la desaparició de la humanitat... Els tres relats amb els que m’he inspirat per confeccionar el text responen a l’última temàtica. De fet, l’espectacle podria tenir un subtítol: Formes de desaparició. 

Llàtzer Garcia

Crítica de Marcos Ordóñez - 13/07/16 EL PAÍS Babèlia 

“Salí muy emocionado del espectáculo. Por lo insólito de la propuesta, por la labor, pletórica de intensidad y sutileza, de sus intérpretes -Edu Buch, Maria Casellas, Xavi Sáez, Vanessa Segura y Xavi Gardés como Serling- y porque Llàtzer García no se ha limitado a adaptar a la escena tres entregas de La dimensión desconocida, sino que nos regala tres episodios que nunca se filmaron”

Crítica d'Orio Puig - 18/07/16 NÚVOL 

"Aquest és un espectacle ideal per a una nit d’estiu: lleuger (que no superficial), àgil (que no precipitat) i profund (que no plom). En aquelles comptades ocasions on el text, la posada en escena i la interpretació dels actors estan bé i van alhora, al crític li entren ganes de sortir ballant una polca."

Crítica de Christian Machío - 17/07/16 RECOMANA.CAT

"I no hi ha millor èxit per un dramaturg que el d’incomodar a l’espectador, posar-lo a prova davant el que passa a l’escenari sense trampes ni òbvies gratuïtats, sinó jugant amb la nostra capacitat d’imaginar el terror que no se’ns mostra."

Escolta la Banda Sonora de l'obra i la música que l'ha inspirada

La crítica ha dit