OVELLES

Escrita i dirigida per

Yago Alonso i Carmen Marfà

Del 20 de maig al 2 de juny a La Villarroel

- De tots els animals de granja que podíem heretar, les ovelles són les que més em molen.

- Sí, són com abraçables.

 

El Víctor, l’Alba i l’Arnau, tres germans de Barcelona, es troben per decidir què fer amb una insòlita herència. Però aviat s’adonaran que el que semblava un regal caigut del cel pot capgirar la seva realitat. Aferrats a unes vides que no els satisfan, s’enfrontaran a una decisió que posarà a prova la seva relació de germans.

“Ovelles” reflexiona, en clau d’humor, sobre la frustració d’una generació molt marcada per la crisi. De com fer front a la decepció i de la permanent necessitat de reinventar-nos. Perquè, realment, voler és poder?

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ

Yago Alonso i Carmen Marfà

REPARTIMENT

Biel Duran, Albert Triola

Sara Espígul/ Gemma Martínez

ESCENOGRAFIA

Elisenda Pérez

VESTUARI

CARLOTAOMS

DISSENY IL·LUMINACIÓ

I ESPAI SONOR

Xavi Gardés

IMATGE CARTELL I ESPECTACLE

Roser Blanch

COMUNICACIÓ

Clara Cols

XARXES SOCIALS

Eli Riera 

ADMINISTRACIO

Mario Berlinches 

i Sergio Matamala

CAP TÈCNIC SALA

Xavi Gardés

CAP TÈCNIC GIRA

Fernando Portillo

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Sergio Matamala, Clara Cols

i Roser Blanch

UNA PRODUCCIÓ DE:

Flyhard Produccions S.L.

 

AMB EL SUPORT DE:

ICUB - Institut de Cultura de Barcelona

i ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals

AMB EL PATROCINI DE:

Gramona i Llibreria Montseny

DURADA: 75 min

#ovelles

*El paper de l'Alba estarà interpretat per Clara Cols, excepte els dies 10 i 13 de setembre que ho farà la Sara Espígul.

La crítica ha dit

El text funciona àgilment amb apunts d’humor ben treballats des de la direcció i des de l’exquisida interpretació (Biel Duran, Albert Triola i Gemma Martínez), amb uns personatges tendrament definits

Santi Fondevila, diari ARA (20/06/2018)


Una ficció que és pura paraula. Un torrent d’històries narrades, de secrets revelats, disputes dialèctiques queAlonso i Marfà han reproduït amb encant divertit –i una mica de fel– a l’espai íntim d’aquest teatre, on, a més a més, hi caben els mal comptats cinc­cents caps de bestiar oví. Hi són. Promès.

Juan Carlos Olivares, La Vanguardia (24/06/2018)

"El text de l’obra es desenvolupa amb la màxima naturalitat possible, realment l’espectador creu que està observant, a través del forat del pany, la vida dels tres personatges.

Biel Duran, Sara Espígul i Albert Triola no interpreten els seus personatges, els viuen, i ho fan des del primer minut. L’espectador riu amb ells, es preocupa, pateix i, fins i tot, s’animaria a participar en la discussió de les ovelles – si tingués algun paper en aquest assumpte

Sílvia Moreno, Teatre Barcelona (31/05)

*****

Així és Ovelles. Tendra i tova com una ovelleta acabada de passar per la rentadora. Càustica com, l’acudit del gat mort tràgicament dins de l’assecadora. Enfiladissa com la cançó pregravada del piano infantil que, de sobte, els sona trista.

Hi ha un cinisme excels al costat d’una sensibilitat notable. Són dos elements que, aparentment es repel·len l’un de l’altre (com l’aigua i l’oli) però que en aquesta misteriosa formulació carreguen l’escena d’una divertida i profunda pòlvora. O ningú ha tingut mai ganes d’abandonar-ho tot i anar-se a fer formatges en una masia dalt del Pirineu? Molt recomanable. Amb germans. I amb parella. Sense germans i sense parella. Vull un ramat de germans tant imperfectes com aquests personatges.

Jordi Bordas, Recomana.cat (31/05)

****

Ovelles presenta un punt de vista generacional -els germans són a la trentena- que fa que l'obra viatgi més enllà del conflicte familiar. Perquè aquí, el que està en lliça no són només les ovelles, què en faran d'elles, sinó la vida de tots tres germans, tres germans que s'han perdut la pista

Són tres germans que, com diu n'Arnau, viuen en un món que no és ni de lluny com el que els havien promès. Aquí és on 'Ovelles' surt del motlle i se'ns apropa.

Andreu Gomila, Timeout Barcelona

*****

"La construcció dels diàlegs i dels silencis, de les pauses, dels gestos… són una feina d’orfebreria de posada en escena, de direcció d’actors i, per suposat, d’escriptura d’un text que funciona com un rellotge suís. Un text farcit de comicitat, i amb la precisió en l’execució per part de dos actors i una actriu que acometen les rèpliques amb la intensitat que demana cada escena, ni més ni menys.

Xavier Pijoan - Teatre Barcelona

****

“Ovelles”, una obra en to de comèdia que ho té tot per esdevenir un imprescindible d’aquesta temporada: text, interpretació i direcció.

És una obra divertida, hilarant, dinàmica,propera, fresca, natural. El text és genial, d’aquells que tant m’agraden, que diuen molt de manera indirecta, com qui no vol la cosa. Els diàlegs són boníssims. Hi ha silencis i mirades que parlen per si mateixes. Està molt ben dirigida. Tot el muntatge es mou dins la naturalitat. Els actors estan genials, en cap moment sembla que interpretin.

Neus Monico per Teatre Barcelona (8/06)

*****

Aquesta no és una altra obra més sobre la crisi, encara que sí que és alhora una comèdia sobre les diverses crisis vitals, familiars sentimentals i/o professionals que es van acumulant pel camí. I que, de vegades, et poden portar a creure que un bon canvi de vida et transformarà de debò la vida.
Tal com apunta el tàndem creador d’aquest ben construït espectacle, de vegades repetir la paraula apoderament com si fos un mantra o consultar en excés els manuals d’autoajuda pot crear miratges perillosos. Quelcom que es farà evident al llarg d’aquesta reunió que els tres excel·lents intèrprets del muntatge condueixen amb una fraternal complicitat, durant la qual ens mostren acuradament tant les mancances comunicatives dels tres germans com la força latent que continuen preservant els vincles i els records que els uneixen.
Ramon Oliver - Què fem de La Vanguardia (8/06)

***

Un text absolutament rodó amb una precisa planificació de les pauses, de les mirades, dels gestos i que ens obliguen a anar més enllà de la rialla. Una reflexió sobre una generació molt marcada per la crisi i molt decebuda amb la vida que viuen
Miquel Gascón- Voltar i voltar i Teatre Barcelona (12/06)

Yago Alonso i Carmen Marfà

Dramatúrgia i direcció