El niño de la tele

TEXT

Marc González de la Varga i Rubén Ramírez

DIRECCIÓ

Marc González de la Varga

INTÈRPRET

Rubén Ramírez

ESCENOGRAFIA 

Anna Tantull

VESTUARI

Pentateatre i Singermornings

DISSENY D'IL·LUMINACIÓ 

Xavi Gardés

MÚSICA I ESPAI SONOR

Marc González de la Varga

VÍDEO

Pentateatre

IMATGE

Clara Cols i Roser Blanch

PRODUCCIÓ EXECUTIVA

Isis López i equip Flyhard

 

Agraïments: A la família Ramírez, Blai Mariscal, Jose Almendros, Ramírez Muebles y Decoración, Nacho Celma, Neus Bastida, Cris Gil, Josep Antoni Martín, David Muñoz, Toni de las Heras, Escola Municipal de Música i Centre de les Arts de l'Hospitalet, Alícia Puertas, Dani Guerrero, Lluís Arcarazo, José Luís González, Maite de la Varga, Jordi González i Marc Lobato.

 

Una co-producció de:

Flyhard Produccions i Pentateatre

Amb el suport de: ICUB - Institut de Cultura de Barcelona i ICEC - Institut Català de les Empreses Culturals

Amb el patrocini de: Gramona, Singermornings Vestuari Teatral i Montseny.

 

Durada de l'espectacle: 80 minuts

 

 

 

L’home que veieu sol a escena es diu Rubén Ramírez. Va ser un nen prodigi i la seva gran virtut no tenia res a veure ni amb la música ni amb la interpretació, sinó amb la imitació. La seva poderosa habilitat mimètica el va portar a estar al costat de personalitats com Luis del Olmo, Antonio Mercero, José Sacristán o Javier Cámara. Durant els primers anys de la seva infància i adolescència va combinar l’escola amb platós de TV. Però un dia el telèfon va deixar de sonar. El món de l’espectacle no té pietat amb un nen de 12 anys. Ara en té 30 i com tothom, té una carrera, un master i cap feina. Per guanyar-se la vida ha de treballar de fuster en el negoci familiar amb el seu pare. Aquí el teniu, muntant l’escenografia del pròxim espectacle de la Flyhard, recordant i preguntant-se com ha pogut arribar fins aquí.

 

El que sí salió es este niño llamado Rubén, que a sus 10 o 12 añitos ya imita a todos los presentadores y a todos los políticos, de carretilla, como si fuera Jordi LP en más bajito. Rubén, en lugar de ir al colegio, hace bolos por las cadenas privadas de TV y sin él darse cuenta, camina por un filo: corre el riesgo de hacerse mayor sinedo un niño. No estoy en contra de los jaimitos a condición de que lo hagan en su entorno natural, no en un camerino compartido con la Samantha y el Sharif.

Ferran Monegal - el Periódico 10 de gener de1996

 

La crítica ha dit

"Epifanía, tribunal, psicodrama, teatro verité y stand-up comedy en un solo paquete escénico"- Juan Carlos Olivares EL PAÍS

 

"A la Sala Flyhard li han donat l’oportunitat d’explicar-se. I val la pena anar i escoltar-lo." Nicolás Larruy ESPECTÁCULOS BCN

 

"El niño de la tele es un monólogo muy divertido y autoreferente que, de alguna manera, conforma un inesperado relato generacional. Una historia de esas tan nuestras que hacen reír por no llorar y logran tocarnos la fibra. No os la perdáis." - Gema Moraleda SOMNIS DE TEATRE

 

"Es muy probable, pues el texto tiene potencial para ello, que acabe girando en tour estatal como si fuese la gira de despedida de esa banda de rock venida a menos […] Y es que cumplir los 30 y darse de bruces contra la realidad es algo que de tan cabrón puede llegar a tener gracia." - Gerard Alonso i Cassadó FOTOGRAMAS 

 

"Ramírez diu les coses pel seu nom, fins i tot s’atreveix a desmitificar la persona que el va donar a conèixer. I això s’agraeix, no té por de res."  - David Bueno EL NÚVOL

 

"Marc González de la Varga és més radical en el "retorn" de Rubén Ramírez: ficció, la justa. Un realisme gairebé documental amb mínimes concessions que aporta al muntatge una cruesa i una amargor latent que tensa i esquerda la pell d'humor que és la principal eina de treball i cuirassa d'un monologuista." -  JUAN CARLOS OLIVARES TIME OUT - 3 estrelles.

 

  

Escolta la Banda Sonora de l'obra i la música que l'ha inspirada

El niño de la tele